Aquest
any celebrem el 8 de Març amb la perspectiva de la trobada de
dones de Catalunya del proper mes de juny sota el lema “Sabem
fer i fem saber” i amb el record del que van significar les Primeres
Jornades Catalanes de la Dona, que van tenir lloc al Paranimf de la
Universitat de Barcelona el maig del 1976. Tampoc volem oblidar el 75è
aniversari de la República i la tasca de les dones del 36.
Les I Jornades es van acabar amb una declaració final importantíssima
i ara, 30 anys més tard, l’hem de repassar i veure de manera
contrastada què hem aconseguit i què ens queda pendent.
Fa 30 anys demanàvem:
• El dret a un lloc de treball sense
discriminacions en la formació professional, l’ocupació,
la remuneració i la promoció i desaparició del
treball domiciliari.
• La socialització del treball
domèstic a través de serveis col·lectius, finançats
amb fons públics i gestionats democràticament des de la
base.
• Un ensenyament obligatori, públic,
laic, gratuït, no autoritari
• L’abolició de totes
aquelles lleis que discriminaven la dona.
• El dret a la lliure disposició
del propi cos i l’avortament lliure i gratuït.
I denunciàvem:
• La família patriarcal i
autoritària. La doble moral. Els mites de la virginitat i de
la maternitat. La cosificiació de la dona.
En aquests anys amb la lluita feminista hem aconseguit canvis importants
en els drets, en la qualitat de vida i en les consciències. No
obstant això encara estem molt lluny d’una veritable igualtat
i per tant la nostra lluita continua sent necessària. Per això
seguim exigint:
• L'eradicació i total rebuig
vers la violència masclista, que aquest any està sent
especialment tràgica i ja hi ha hagut 17 dones assassinades.
• Volem acabar amb la desigualtat
laboral. Són inacceptables les diferències salarials entre
homes i dones. L’atur i la precarietat ens impedeix ser econòmicament
independents i som les dones les primeres en ser acomiadades en els
processos de deslocalització, com els que en aquests moments
s’estan donant a Catalunya. L’últim exemple el tenim
a la Seat on s’ha signat un acord d’acomiadaments amb una
clara discriminació de gènere.
• Volem una millora de les pensions
i condicions en què ens trobem les dones grans, especialment
aquelles que som vídues o que ens trobem soles. El dret a la
pensió de vellesa i d’invalidesa no contributiva per a
les dones de més de 65 anys sense ingressos propis.
• Reclamem el dret a la disposició
del propi cos i a l’avortament lliure i gratuït sense que
sigui moneda de canvi en cap procés de negociació polític.
• Denunciem l’especial marginació
de les dones de l’àmbit rural.
• Denunciem la doble discriminació
i marginació de les dones migrades, amb una remuneració
econòmica miserable. Exigim que tinguin accés a la regularització
independent dels seus marits i pares i que es regularitzi la situació
de totes les dones en situació irregular.
• Reclamem el dret a la filiació
en les parelles lesbianes i la visibilitat de les lesbianes en tots
els àmbits polítics, jurídics i socials.
• Vers llei de dependència,
ha de ser l’Estat qui procuri unes polítiques socials públiques,
no privades i adequades que ofereixin els recursos necessaris per a
la gent dependent. Les dones no volem seguir exercint aquest paper.
També la sanitat ha de ser pública i de qualitat.
• Volem l’accés real
de les dones a l’àmbit públic, excessivament dominat
encara pels homes.
• Volem una educació laica,
coeducativa i gratuïta.
• Exigim valorar i quantificar als
comptes nacionals els treballs no assalariats que realitzem les dones.
•
Exigim que les dones no estàndard no hagin de patir per la seva
particular diferència.
•
Denunciem
la discriminació de les dones a les presons.
•
Denunciem
el tractament insuficient i estereotipat de la dona als mitjans de comunicació.
•
Denunciem
el cinisme de la nostra societat que discrimina i estigmatitza les treballadores
sexuals.
•
Denunciem
molt especialment la situació que vivim les dones joves: som
el grup socialment més precari i volem acabar amb la inestabilitat
que ens priva de tirar endavant els nostres projectes vitals. Només
se’ns té presents com a ideal consumista de bellesa.
•
I volem espais
propis i autogestionats des d’on continuar la pràctica
política de les dones.
Totes aquestes
reivindicacions i la nostra capacitat transformadora que posen la vida
en el centre de l’organització econòmica, social
i política, es manifestaran en la propera Trobada de Dones dels
dies 2,3 i 4 de juny.
Visca, visca, visca
la lluita feminista!!
Comissió
8 de març
|